{"id":63,"date":"2021-10-15T10:44:36","date_gmt":"2021-10-15T08:44:36","guid":{"rendered":"http:\/\/escolaw.cluster031.hosting.ovh.net\/?page_id=63"},"modified":"2023-02-01T15:50:04","modified_gmt":"2023-02-01T14:50:04","slug":"quien-soy-yo","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/quien-soy-yo\/","title":{"rendered":"QUI S\u00d3C"},"content":{"rendered":"\n

Quim Bonal, pianista<\/p>\n\n\n\n

Sempre he pensat que tocar el piano era tan senzill com asseure’s i posar les mans damunt del teclat. Boja il\u00b7lusi\u00f3. Res m\u00e9s lluny de la meva intu\u00efci\u00f3.Per obtenir un bon so cal seguir una s\u00e8rie de passos o etapes basats en exercicis preparatoris de la m\u00e0, el despertar de m\u00fasculs i grups musculars que tenim adormits i que mai hem desvetllat.El proc\u00e9s \u00e9s lent per\u00f2 efica\u00e7 a llarg termini. En un m\u00f3n on tot va a un ritme ofegat, eixordador, Marie Ja\u00ebll ens brinda l’oportunitat d’asseure’ns en una cadira baixa, d’escoltar-nos, de guardar silenci i de buscar la manera, el cam\u00ed i el coneixement de les nostres facultats psicofisiol\u00f2giques, amagades en algun rac\u00f3 del nostre \u00e9sser.Aix\u00f2 \u00e9s el que s’anomena toucher. La recerca d’un record, d’un d\u00e9j\u00e0-vu que ens aporta una sensaci\u00f3 ef\u00edmera que cal retrobar constantment.En efecte, tocar el piano pot esdevenir un fet simple. El problema o la dificultat es presenta quan ens preguntem qu\u00e8 podem fer amb l’instrument, per qu\u00e8 toquem, qu\u00e8 busquem quan interpretem una pe\u00e7a, com ho podem fer per arribar de manera m\u00e9s profunda a l’\u00e0nima del compositor? Com podem fer que el p\u00fablic vibri i participi del qual pot ser un sentir compartit, un t\u00eate \u00e0 t\u00eate amb el que escolta?Els recursos s\u00f3n molts i molt diversos: des de la tensi\u00f3-contra tensi\u00f3 i el despertar de les sensacions t\u00e0ctils amb els exercicis fora del teclat (rodones, el\u00b7lipsis, abduccions, etc.), al redre\u00e7ament de la tecla que prov\u00e9 del treball amb la cadira baixa, que ens allibera i ens ajuda a fer que el dit trobi aquella elasticitat justa i necess\u00e0ria per poder alliberar tota mena de tensi\u00f3.\u00a0\u00bb… Un bon atac prov\u00e9 d’un pensament que s’ha alliberat…\u00a0\u00bb (Mme. Bosch, deixebla de Marie Ja\u00ebll del llibre Art et Ma\u00eetrise des mouvements artistiques amb introducci\u00f3 d’Eduardo del Pueyo)El fet que es deriva d’aquest proc\u00e9s \u00e9s el de la llibertat. Un tocar lliurement nom\u00e9s s’aconsegueix quan l’individu arriba a un fort estat de puresa, quan no t\u00e9 cap obstacle ni distracci\u00f3 davant i pot tenir aquell contacte de la polpa del dit amb la tecla de manera lleugera, per\u00f2 adherent, a fi de poder deixar una bona empremta digital sonora mostrant cada element en joc de la pe\u00e7a que s’est\u00e0 interpretant.Tot sembla f\u00e0cil a priori, per\u00f2 el treball ha de ser constant i amb molta disciplina si volem assolir resultats satisfactoris. El fet de tocar, doncs, pot esdevenir art si genera una mec\u00e0nica de doble natura: org\u00e0nica i est\u00e8tica. \u00c9s una manera de trobar-nos amb nosaltres mateixos.Cada dia ha de ser un retrobament amb les sensacions que, per for\u00e7a un professor iniciat a aquesta filosofia ens despertar\u00e0.Despr\u00e9s d’un temps, cadasc\u00fa segueix el seu cam\u00ed amb un estil propi, per\u00f2 amb unes bases incontestables, fruit d’anys d’investigaci\u00f3 cient\u00edfica, de recerca i de troballes en la intervenci\u00f3 dels grups musculars que deriven del bra\u00e7, avantbra\u00e7 i esquena.Jo encoratjo tots aquells que volen engrescar-se a seguir aquest cam\u00ed que siguin perseverants i que no defalleixin en el ritme de recerca i const\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

per a m\u00e9s informaci\u00f3 <\/em>: quimbonal.art<\/mark><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n\n\n\n

.<\/p>\n\n\n\n\n\n

.<\/p>\n\n\n\n

.<\/p>\n\n\n\n

.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quim Bonal, pianista Sempre he pensat que tocar el piano era tan senzill com asseure’s i posar les mans damunt del teclat. Boja il\u00b7lusi\u00f3. Res m\u00e9s lluny de la meva […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-63","page","type-page","status-publish","hentry"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=63"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":343,"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63\/revisions\/343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/escolamariejaell.art\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=63"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}