El mètode de Marie Jaëll va destinat bàsicament a gent adulta per què les reflexions que fa són per a cervells desenvolupats i això comporta un cert grau de maduresa. El pensament jaellià dona eines perquè els pianistes més erudits puguin trobar la manera d’arribar a la música a partir d’un camí diferent. Un mètode basat en la ciència, que analitza el moviment de petit a gran, mitjà d’expressió de la música en majúscules. A través d’aquest dibuix, Marie Jaëll va adaptar les seves decobertes a la fisiologia del nostre cos i les va aplicar a l’ensenyament. Va analitzant científicament el moviment artístic duent a terme assajos que la van portar a elaborar una obra d’una precisió absoluta amb unes conclusions més que raonades. Cal però assolir els tres procediments bàsics per l’assimilació d’aquest camí: comprendre, realitzar i adquirir.
Aquest ensenyament vol despertar en l’alumne/a, la representació motriu i auditiva, el ritme, la memòria i el pensament musical. Tot produït pel moviment continuu de la ma. La filosofia jaelliana fa del nostre cos un instrument viu i vibrant.
* Tensió i contra-tensió
La bona tensió accentua l’expansió de la força vital. S’obté per l’allargament dels muscles dels quals en resulta un agradable alleujament. La contra-tensió és un seguit de resistències exteriors que s’oposen a la tensió. Aquestes dues forces contrarestades fan que el braç i els dits esdevinguin volàtils, sense pes. Aquesta lluita d’ambdues forces, les quals esdevenen indispensables en tot art, mantene l’equilibri natural i ens ajuden a matisar el moviment sigui lent, sigui ràpid, executat pels dits, la mà o el braç/avantbraç.
* L’actitud del cos
Una bona execució d’una peça rau en la bona actitud corporal, la qual és responsable de crear una via de comunicació absolutament lliure entre el cervell i els dits.
Aquesta presa de consciència corporal ens ha de fer sentir més i més lleugers i, sobretot, amb una gran elasticitat d’articulacions. Hem d’evitar falses tension, rampes… Sempre cal compensar les dues forces per a un bon equilibri.
* Exercicis fora del piano
Aquests exercicis són bàsics per a l’educació de la mà. Desvetllen un nou estat de consciència. Desperten una sensibilitat tàctil diferent i ajuden a crear una independència dels dits. Basats en el bon «toucher» del qual Bach ja parlava a partir del moviment glissé sobre la tecla i de Chopin, que ens va parlar del moviment roulé de la tecla.
Els exercicis fora del piano són necessaris com a rutina prèvia a l’estudi i esdevenen indispensables per despertar la sensibilitat de la mà i la dissociació dels dits.
Cada dia tenim una cita amb aquest treball. Les sensacions són efímeres i és per això que cal retrobarles força vegades al llarg del dia.
.
.
.
.
.
..
.
.