Pedagogía

El mètode de Marie Jaëll és vàlid tan per infants com adults i ajuda als pianistes més erudits a trobar la manera d’arribar a la música amb un camí diferent. Un mètode basat en la ciència del moviment, mitjà d’expressió del llenguatge musical. A través d’aquest dibuix, Marie Jaéll va adaptar les decobertes de la psicofisiologia a l’ensenyament i, analitzant científicament el moiviment artístic, va fer una obra d’una precisió absoluta. Cal però, assolir els tres procediments bàsics per l’aasimilació d’aquest camí: comprendre, realitzar i adquirir.

Aquest ensenyament està destinat a desenvolupar a l’alumne/a la representació motriu i auditiva, el ritme, la memòria, el pensament musical. En fa un instrument viu i vibrant.

* Tensió i contra-tensió

La bona tensió accentua l’expansió de la força vital. S’obté per l’allargament dels muscles dels quals en resulta un extrem alleugement. La contra-tensió és un seguit de resitències exteriors que sòposen a la tensió la qual vol realitzar-se en moviment. Aquesta lluita d’ambdues foreces indispensables a tot art manté l’equilibri que ens ajuda a matitzar el moviment, ja sigui lent o ràpid, executat pels dits, la ma o el braç.

* L’actitud del cos

Una bona execució d’una peça ve d’una bona actitud corporal que fa que la via de comunicació entre el cervell i els dits sigui absolutament lliure.

Aquesta presa de consciència corporal ens ha de fer sentir més i més lleugers i, sobretot, amb una gran elasticitat d’articulacions.

* Exercicis fora del piano

Aquests exercicis són bàsics per a l’educació de la ma. Desvetllen un nou estat de consciència. Desperten una sensibilitat tàctil diferent i ajuden a crear una independència dels dits. Basats en el bon toucher, ja Bach parlava del moviment glissé sobre la tecla i Chopin, posteriorment, parlava del moviment roulé de la tecla..

.

.

.

.

.

..

.

.